Considerant l’índex de producció industrial (IPI), es pot observar com Catalunya millora la seva posició el 2017 situant-se en el 12,5% de variació (1,2% el 2015), per damunt del conjunt d’Espanya que es situa en el 6,6% (0,2% el 2015). Per grans sectors industrials, presenten increments els béns intermedis (3,7%) i l’energia (2,6%), mentre que els béns de consum i els béns d’equipament decreixen un 0,8% i un 0,7% respectivament. En aquest mateix període, l’índex de producció de productes industrials (que no inclou l’energia) decreix un 2,6% respecte a un any enrere. Segons un informe del departament d’Empresa i Coneixement el 2015 van destacar amb més creixement els sectors de l’automoció i dels plàstics, augmentant el primer en un 7,4% la producció i un 4,3% l’ocupació, i el segon amb un augment del 5% en la producció del segment de matèries primeres plàstiques i un 9,7% en transformats. Si considerem l’ocupació industrial, el 1990 la indústria representava el 37% de l’ocupació total, al 2006 el 23%, el 2011 el 13,7% i el 19,9% el III T del 2017. Entre 2001 i 2007 el sector tèxtil va perdre un 53% d’ocupació i el de material electrònic un 20%. n els darrers anys hem assistit a una certa recuperació econòmica de Catalunya, segons l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya (2016) l’economia catalana va mantenir el seu creixement (un 3,5% el 2015 i el 2016), segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquesta taxa va ser tres dècimes superior a la del conjunt d’Espanya, més del doble de la zona euro (1,7%) i la més alta de la sèrie de Catalunya des de l’any 2006. La majoria de les indústries es localitzen als polígons industrials (veure parc tecnològic i districtes industrials): Especialitzats: transformació de matèries primeres Semiindustrials: amb activitat industrial i recerca i innovació Logístics Tendència del sector: es pot observar un canvi de model per tal d’adaptar-se al nou context d’una Europa cada cop més integrada i a un món cada cop més globalitzat. L’objectiu és mantenir la competència a partir d’automatitzar i informatitzar els processos productius. La conseqüència negativa del procés és la reducció de la mà d’obra poc qualificada Característiques actuals del sector que expliquen el nivell de productivitat de la indústria catalana: Estructura productiva diversificada: amb dos grans subsectors (material de transport i químic) i uns subsectors secundaris (alimentari, maquinària, metal·lúrgia, productes metàl·lics). Predomini de la indústria transformadora amb menys pes de l’extractiva i l’energètica. Atomització industrial: 80% de PIMES, tot i que una part molt significativa de la producció prové de les grans empreses multinacionals com SEAT i Nissan en el camp de l’automoció, de capital estranger. Les empreses de capital local com Taurus i Soler & Palau, en la producció d’electrodomèstics, i altres empreses autòctones en el ram de l’alimentació com el grup Vall Companys, Panrico-Donuts, Torres, Freixenet, Codorniu, Casa Tarradellas, Agrolimen o Corporació Alimentària de Guissona aporten una part significativa del total de la producció industrial convivint amb multinacionals com Nestlé. Baixa productivitat: més alta que la resta d’Espanya, però per sota d’Europa. La causa cal buscar-la en la poca inversió en I+D i en la formació dels treballadors.

Ekoizpen industrialaren indizea (IPI) kontuan hartuta, ikus daiteke nola hobetu zuen Kataluniak bere posizioa 2017an, %12,5eko aldakuntzan kokatuz (%1,2ko 2015ean), Espainia osoaren gainetik, zeina %6,6koa baita (%0,2an). 2015). Industria-sektore handiei dagokienez, bitarteko ondasunek (%3,7) eta energiak (%2,6) igoerak erakusten dituzte, eta kontsumo-ondasunek eta ekipo-ondasunek %0,8 eta %0,7 gutxitu dira, hurrenez hurren. Epe horretan bertan, industria-produktuen ekoizpen-indizea (energia barne hartzen ez duena) % 2,6 murriztu zen duela urtebeterekin alderatuta. 2015eko Enpresa eta Ezagutza Sailak egindako txosten baten arabera, automobilgintza eta plastikoen sektoreak nabarmendu ziren hazkunde gehien izan zuena, lehenengoa %7,4 hazi baita ekoizpenean eta %4,3 enpleguan, eta bigarrena %5eko hazkundearekin. lehengai plastikoen segmentuaren ekoizpena eta eraldatuetan %9,7. Industria-enplegua kontuan hartzen badugu, 1990ean industriak enplegu osoaren % 37 ordezkatzen zuen, 2006an % 23, 2011n % 13,7 eta % 19,9 2017ko hirugarren hiruhilekoan. 2001 eta 2007 artean ehungintza sektoreak enpleguaren % 53 galdu zuen eta ekipamendu elektronikoen sektoreak %20 galdu zuen.n azken urteotan Katalunian nolabaiteko susperraldi ekonomikoa ikusi dugu, Kataluniako Industriari buruzko Urteko Txostenaren arabera (2016) Kataluniako ekonomiak hazkundeari eutsi dio (%3,5 2015ean eta 2016an), Kataluniako Estatistika Institutuaren datuen arabera. Tasa hori Espainia osoarena baino hiru hamarren handiagoa zen, eurogunearen bikoitza baino gehiago (%1,7) eta 2006tik Kataluniako serieko altuena. Industria gehienak poligonoetan kokatzen dira (ikus parke teknologikoa eta industria industriala). barrutiak): Espezializatua: lehengaien eraldaketa Erdiindustriala: industria jarduerarekin eta ikerketa eta berrikuntzarekin Logistika Sektorearen joera: eredu aldaketa bat antzeman daiteke gero eta integratuta dagoen Europa eta gero eta globalizatuago baten testuinguru berrira egokitzeko. Helburua lehiari eustea da ekoizpen-prozesuak automatizatuz eta informatizatuz.Prozesuaren ondorio negatiboa kualifikazio gutxiko lanaren murrizketa da Kataluniako industriaren produktibitate-maila azaltzen duten sektorearen egungo ezaugarriak: Ekoizpen egitura dibertsifikatua: bi azpisektore handirekin (garraio-materiala eta produktu kimikoak) eta bigarren mailako azpisektore batzuekin (elikadura, makineria, metalurgia, metalezko produktuak). Erauzketa eta energia industriak baino pisu txikiagoa duen industria eraldatzailearen nagusitasuna. Atomizazio industriala: ETEen % 80, nahiz eta ekoizpenaren zati oso esanguratsu bat automozio arloan SEAT eta Nissan bezalako multinazional handietatik datorren, atzerriko kapitalarekin. Tokiko kapitaleko enpresak, hala nola, Taurus eta Soler & Palau, etxetresna elektrikoen ekoizpenean, eta elikadura sektoreko beste enpresa autoktono batzuk, hala nola Vall Companys taldea, Panrico-Donuts, Torres, Freixenet, Codorniu, Casa Tarradellas, Agrolimen o Corporación Alimentària. de Guissona-k Nestlé bezalako multinazionalekin bizi den industria-ekoizpen osoaren zati garrantzitsu bat laguntzen du. Produktibitate baxua: Espainiako gainerako herrialdeak baino handiagoa, baina Europaren azpitik.Kausa I+Gn eta langileen prestakuntzan egindako inbertsio txikian aurkitu behar da.